- Senyor Hipócrit que desitja aquesta vegada?
· Una mica d'hospitalitat terrenal cap els meus. Diners, hostatge, fama, menjar i aigua.
- A qui es refereix amb els ''seus''? Els que demanen han de donar també, i no oblidi els modals que comporta la bondat.
· L'hospitalitat cap a la meva família, encara que jo només mantindré els meus vincles modals dignes amb qui pugui fins que la paciència s'hem acabi amb el tipus de rialles injustes cap al meu raciocini. La bondat cap als incultes és un genere tonto pel predomini de la ineptitud.
- Per què la seva família mereix el que altres desmereixen com a ineptes des del seu punt de vista? Crec que potser no l'entenen o no el volen entendre.
· És fins on m'arriba la sang com a poder sentimental d'esperança, els braços al final hem pesarien massa com per aguantar la pluralitat dels que no volen agermanar-se cap a les meves voluntats conjuntes i utòpiques d'un món pluralista.
- Però aixo que em comenta son els modals de bondat. Fins a quin punt ajudaries als necis per voluntat a les teves idees?
· Fins el punt de trencar els esquemes del respecte cap a mi o cap a la meva família. Tindria que transferir el poder cap a institucions més grans i entrenades Pigmeu, al menys elles tenen experiència suposadament amb el tòpic.
- Però amic meu, és vostè qui té el control de la seva influéncia, encara que no sigui la del ordre, per què no voldrà governar a tothom, no?
· No és això, és el fet de representar les meves ombres a persones que tenen els ulls tancats com a ineptitud voluntaria cal cap i a la fí. I més amb el meu temps, ja que sa valia es d'or.
- Senyor bonhome, representar-ho ja ho sap, però ha pensat en la lógica hipocrática i el seu nexe atemporal? Suposo qye s'ha de se útil, encara que els crèduls s'hen aprofitin, els actes i les paraules perduren, però només toques els que arriben al cor metafóric i això és el que s'utilitzarà al menys en el cas de l'amor, algo tant important.
· El problema com sempre és el temps i les possibles conseqüències, no vull presentar-me com un il·lustre innocent somiador, prefereixo ser un humil jugador, serio, precís i poder controlar la passionalitat del meu ser mitjançant l'ego.
- Tancar-te en banda, l'instint per racionalitzar el joc de l'existència, ser serio o humà. Només es veure quimeres on les esta creant vostè, limitis a viure-les i fluïr amb elles, total són criatures fantástiques.
· Una mica d'hospitalitat terrenal cap els meus. Diners, hostatge, fama, menjar i aigua.
- A qui es refereix amb els ''seus''? Els que demanen han de donar també, i no oblidi els modals que comporta la bondat.
· L'hospitalitat cap a la meva família, encara que jo només mantindré els meus vincles modals dignes amb qui pugui fins que la paciència s'hem acabi amb el tipus de rialles injustes cap al meu raciocini. La bondat cap als incultes és un genere tonto pel predomini de la ineptitud.
- Per què la seva família mereix el que altres desmereixen com a ineptes des del seu punt de vista? Crec que potser no l'entenen o no el volen entendre.
· És fins on m'arriba la sang com a poder sentimental d'esperança, els braços al final hem pesarien massa com per aguantar la pluralitat dels que no volen agermanar-se cap a les meves voluntats conjuntes i utòpiques d'un món pluralista.
- Però aixo que em comenta son els modals de bondat. Fins a quin punt ajudaries als necis per voluntat a les teves idees?
· Fins el punt de trencar els esquemes del respecte cap a mi o cap a la meva família. Tindria que transferir el poder cap a institucions més grans i entrenades Pigmeu, al menys elles tenen experiència suposadament amb el tòpic.
- Però amic meu, és vostè qui té el control de la seva influéncia, encara que no sigui la del ordre, per què no voldrà governar a tothom, no?
· No és això, és el fet de representar les meves ombres a persones que tenen els ulls tancats com a ineptitud voluntaria cal cap i a la fí. I més amb el meu temps, ja que sa valia es d'or.
- Senyor bonhome, representar-ho ja ho sap, però ha pensat en la lógica hipocrática i el seu nexe atemporal? Suposo qye s'ha de se útil, encara que els crèduls s'hen aprofitin, els actes i les paraules perduren, però només toques els que arriben al cor metafóric i això és el que s'utilitzarà al menys en el cas de l'amor, algo tant important.
· El problema com sempre és el temps i les possibles conseqüències, no vull presentar-me com un il·lustre innocent somiador, prefereixo ser un humil jugador, serio, precís i poder controlar la passionalitat del meu ser mitjançant l'ego.
- Tancar-te en banda, l'instint per racionalitzar el joc de l'existència, ser serio o humà. Només es veure quimeres on les esta creant vostè, limitis a viure-les i fluïr amb elles, total són criatures fantástiques.
Fuente RSS