FiendWorks
  • Blog
  • Contacto
  • Biblioteca
  • Productos y Recomendaciones
  • El instinto de adaptación humano

Diáleg interior: EQQuo Quo vadis II

22/9/2016

0 Comentarios

 
 - Senyor Hipócrit que desitja aquesta vegada?

 · Una mica d'hospitalitat terrenal cap els meus. Diners, hostatge, fama, menjar i aigua.

- A qui es refereix amb els ''seus''? Els que demanen han de donar també, i no oblidi els modals que comporta la bondat.

  · L'hospitalitat cap a la meva família, encara que jo només mantindré els meus vincles modals dignes amb qui pugui fins que la paciència s'hem acabi amb el tipus de rialles injustes cap al meu raciocini. La bondat cap als incultes és un genere tonto pel predomini de la ineptitud.

 - Per què la seva família mereix el que altres desmereixen com a ineptes des del seu punt de vista? Crec que potser no l'entenen o no el volen entendre.

 · És fins on m'arriba la sang com a poder sentimental d'esperança, els braços al final hem pesarien massa com per aguantar la pluralitat dels que no volen agermanar-se cap a les meves voluntats conjuntes i utòpiques d'un món pluralista.

 - Però aixo que em comenta son els modals de bondat. Fins a quin punt ajudaries als necis per voluntat a les teves idees?

 · Fins el punt de trencar els esquemes del respecte cap a mi o cap a la meva família. Tindria que transferir el poder cap a institucions més grans i entrenades Pigmeu, al menys elles tenen experiència suposadament amb el tòpic.

 - Però amic meu, és vostè qui té el control de la seva influéncia, encara que no sigui la del ordre, per què no voldrà governar a tothom, no?

 · No és això, és el fet de representar les meves ombres a persones que tenen els ulls tancats com a ineptitud voluntaria cal cap i a la fí. I més amb el meu temps, ja que sa valia es d'or.

 - Senyor bonhome, representar-ho ja ho sap, però ha pensat en la lógica hipocrática i el seu nexe atemporal? Suposo qye s'ha de se útil, encara que els crèduls s'hen aprofitin, els actes i les paraules perduren, però només toques els que arriben al cor metafóric i això és el que s'utilitzarà al menys en el cas de l'amor, algo tant important.

 · El problema com sempre és el temps i les possibles conseqüències, no vull presentar-me com un il·lustre innocent somiador, prefereixo ser un humil jugador, serio, precís i poder controlar la passionalitat del meu ser mitjançant l'ego.

 - Tancar-te en banda, l'instint per racionalitzar el joc de l'existència, ser serio o humà. Només es veure quimeres on les esta creant vostè, limitis a viure-les i fluïr amb elles, total són criatures fantástiques.






0 Comentarios



Deja una respuesta.


    Categorías

    Todos
    Alquimia
    Aportaciones Inconexas
    Català
    Dialogo
    Diario
    Expresión De Pensamientos
    Hierbas Medicinales
    Literatura
    Magia
    Mitos
    Notícias
    Poesia
    Primeras Ideas
    Proyecto Multijuegos
    Psicologia
    Reflexión
    Vanalidades


    Autor

    Hipócrito
    A veces escribo
    cuando surge inspiración,
    y cuando no la vivo
    no escribo por esa razón.


    Páginas de la web

    Artículos de reflexión 
    El instinto de adaptación 

    Archivos

    Marzo 2021
    Febrero 2021
    Enero 2021
    Julio 2020
    Enero 2020
    Noviembre 2019
    Octubre 2019
    Septiembre 2019
    Agosto 2019
    Julio 2019
    Junio 2019
    Mayo 2019
    Abril 2019
    Marzo 2019
    Febrero 2019
    Enero 2019
    Diciembre 2018
    Noviembre 2018
    Octubre 2018
    Septiembre 2018
    Agosto 2018
    Julio 2018
    Junio 2018
    Mayo 2018
    Abril 2018
    Marzo 2018
    Febrero 2018
    Enero 2018
    Diciembre 2017
    Noviembre 2017
    Octubre 2016
    Septiembre 2016
    Agosto 2016
    Julio 2016
    Junio 2016
    Mayo 2016
    Noviembre 2015
    Octubre 2015
    Agosto 2015
    Junio 2015


    Fuente RSS

Proudly powered by Weebly