- Que li porta a pensar que tots som èssers racionals i no irracionals, senyor Hipócrit?
· Potser que tot té un orígen, una causa, un motiu. Tot acte, al meu semblar, té de una o més d'una imatges de possibles consequencies que provocaria actuar de la manera en que estem pensant, per que abans de pensar-ho ho hem observat i intuit en base a la observació i la teorització de raons del per que.
- Però amb això pots dir que tot té un orígen? Es veritat que tot té un sentit?
· Com ja t'he comentat, en vers a la meva opinió merament observativa, tot té un orígen, una causa, un motiu. Aquesta causa normalment esta enfocada en vers a el desig de com t'agradaria veure el món d'aquella manera que teoritzes en la teva utopía mental. L'orígen es tractaria de l'amor que tens cap a una situació, que es traduiria en l'amor a unes característiques, estar embruixat per seguir uns patrons que t'agraden involuntariament, per que al teu conjunt inconscient esta enamorat d'aquelles conjuracions, rimas que tenen sentit per a tu.
- Llavors l'amor es importantíssim per jutjar els actes desde la moral, per que és el que li dona significat, l'amor inconscient, no?
· Pot ser, però jo crec que l'amor té un orígen, que es forma durant la estáncia de tot el transcurs de la vida, però els patrons del cánon amóric es deuen crear durant la infancia i la adolescencia, els gustos i les aficions. Això no descarta que en l'estat d'adult no es crein noves maneres de veure els actes, sino que les maneres de veure com es creen ja les hem creat.
- Llavors vols dir que el meu cánon el vaig formar i l'estic formant?
· Només dic que el cánon, com en diem, el anem formant en vers al passat, a les experiencies viscudes, que són les observacions que ens guien alhora de observar de nou. O sigui, que observem en vers dels punts de vista observats, i en base a aquests podem observar.
- Interessant reflexió Hipócrit.
· Només et faig generalitzar lo aparentment obvi per que tu més endevant ho puguis obviar jove Pigmeu, ja, ja, ja.
· Potser que tot té un orígen, una causa, un motiu. Tot acte, al meu semblar, té de una o més d'una imatges de possibles consequencies que provocaria actuar de la manera en que estem pensant, per que abans de pensar-ho ho hem observat i intuit en base a la observació i la teorització de raons del per que.
- Però amb això pots dir que tot té un orígen? Es veritat que tot té un sentit?
· Com ja t'he comentat, en vers a la meva opinió merament observativa, tot té un orígen, una causa, un motiu. Aquesta causa normalment esta enfocada en vers a el desig de com t'agradaria veure el món d'aquella manera que teoritzes en la teva utopía mental. L'orígen es tractaria de l'amor que tens cap a una situació, que es traduiria en l'amor a unes característiques, estar embruixat per seguir uns patrons que t'agraden involuntariament, per que al teu conjunt inconscient esta enamorat d'aquelles conjuracions, rimas que tenen sentit per a tu.
- Llavors l'amor es importantíssim per jutjar els actes desde la moral, per que és el que li dona significat, l'amor inconscient, no?
· Pot ser, però jo crec que l'amor té un orígen, que es forma durant la estáncia de tot el transcurs de la vida, però els patrons del cánon amóric es deuen crear durant la infancia i la adolescencia, els gustos i les aficions. Això no descarta que en l'estat d'adult no es crein noves maneres de veure els actes, sino que les maneres de veure com es creen ja les hem creat.
- Llavors vols dir que el meu cánon el vaig formar i l'estic formant?
· Només dic que el cánon, com en diem, el anem formant en vers al passat, a les experiencies viscudes, que són les observacions que ens guien alhora de observar de nou. O sigui, que observem en vers dels punts de vista observats, i en base a aquests podem observar.
- Interessant reflexió Hipócrit.
· Només et faig generalitzar lo aparentment obvi per que tu més endevant ho puguis obviar jove Pigmeu, ja, ja, ja.
Fuente RSS