- Per que ets com ets i no d'una altra manera?
# Perquè m'he banyat a les pròpies temes de la forja.
- Que dius, estàs penjat.
# Que he volgut aprendre escoltant i practicant seguint l'ordre dels reflexes, i algo, només d'algo he après. Just aprop d'aquest seguit de viatjes propositàris del meu ego cap al meu rol al destí només en perduraran la memòria, el sentit i la noció com a tothom perquè es el meu credo o fe, i només allò que hagi treballat amb sentiment tindrà valor en el futur pròpi.
- Per que t'hi rebusques tant? Només són un conjunt d'instàncies de la vida, el no res, jo visc i tu et tractes d'un conjunt de instàncies propòsitaries capa una emoció complerta, ets insà a l'hora d'enrabassar-te tant en el conjunt.
#Només cerco els patrons per despentinar-los siguin actius, passius o de per si de cas.
- Sembla que estas boig.
# Boig es el que no es vol que s'entengui i no extendre a forçar el cap a pensar més.
- Segur que estas en la compulsivitat del eco. Semi-psicòpata?
#Per què dilemeijes tant si sóc una persona tant sana com tu, lo únic que jo prefereixo tots els gustos i això em fa ser diferent a tú, realment creus que estas parlant amb un monstre?
- Si ho descodifiques tot podràs jugar amb el meu sentit comú i el dels demés, per tant et convertiries en monstre.
# Monstre és el que es guia per bojería absurda e inútil (no utilitarista en versió de grup) lo únic que un boig fa mal veritablement per plaer controversialment i sistemàticament, i el cansansci es pur eco teu.
- Llavors si sóc un egòlatra sóc un boig?
# Depenent de la distància que et trobis del riu de la hipocresia col·lectiva i les accions que facis al bosc de les mil i una brises de la opinió aliena.
- Però llavors si consumeixo coses fora dels estàndards socialment acceptats estic fent el mal?
# Depenent de com ho miris i ho medeixis amb el seny.
- En el cas de que hi haguessin efectes secundaris i terciaris com els diners, la família o les relacions interpersonals que hauria de fer el jo amb negativitat que hauria de fer?
# valorar i jutjar la preferència de les seus efectes i dels records com a espectres de la memòria, això és decisió teva, però hauràs de assumir les conseqüències de dites accions i aguantar el remordiment, perquè el cap i a la fi la teva innocent sinceritat ha triat l'acció i el teu focus de rol. Tolera i viu.
- I com ho puc fer per estar més segur i tenir més possibilitats de ser feliç al meu rol?
# Tot es basa en la precisió de la hipocresia com a falsa cresta del ego i el respecte d'un cap a un altre. Per això tens que superar els murs del "Que hi ha" i el "Que duren" passant per la veritat sincera i innocent d'un acte noble i magnànim del que no t'en pots amagar. Però per sort si t'equivoques sempre pots tornar a probar, la decisió es segueix mantenint teva.
- Ets un supraparanoic, jo m'abstenc a les cadenes del meu ego rutinàri.
# D'acord, ho respecto, la opinió s'ha d'acomplexar i es necessiten medis. Tu els crearàs generalitzant amb els teus sentits i ho faràs bé, lo únic que nomes els modals més complexes passaran al futur.
- Per que ho hauria de fer, acomplexar les coses amb lo senzilles que són dic?
#És aprenentatge instintiu, perquè som animals i tenim sensacions i sentiments que perduren en la memòria. Al fer un pas més endavant has de mirar les petjades del camí encara que la mar les esborri i el vent les modeli, tu ets tu i jo sóc jo, i al final la brisa indicarà el camí correcte.
# Perquè m'he banyat a les pròpies temes de la forja.
- Que dius, estàs penjat.
# Que he volgut aprendre escoltant i practicant seguint l'ordre dels reflexes, i algo, només d'algo he après. Just aprop d'aquest seguit de viatjes propositàris del meu ego cap al meu rol al destí només en perduraran la memòria, el sentit i la noció com a tothom perquè es el meu credo o fe, i només allò que hagi treballat amb sentiment tindrà valor en el futur pròpi.
- Per que t'hi rebusques tant? Només són un conjunt d'instàncies de la vida, el no res, jo visc i tu et tractes d'un conjunt de instàncies propòsitaries capa una emoció complerta, ets insà a l'hora d'enrabassar-te tant en el conjunt.
#Només cerco els patrons per despentinar-los siguin actius, passius o de per si de cas.
- Sembla que estas boig.
# Boig es el que no es vol que s'entengui i no extendre a forçar el cap a pensar més.
- Segur que estas en la compulsivitat del eco. Semi-psicòpata?
#Per què dilemeijes tant si sóc una persona tant sana com tu, lo únic que jo prefereixo tots els gustos i això em fa ser diferent a tú, realment creus que estas parlant amb un monstre?
- Si ho descodifiques tot podràs jugar amb el meu sentit comú i el dels demés, per tant et convertiries en monstre.
# Monstre és el que es guia per bojería absurda e inútil (no utilitarista en versió de grup) lo únic que un boig fa mal veritablement per plaer controversialment i sistemàticament, i el cansansci es pur eco teu.
- Llavors si sóc un egòlatra sóc un boig?
# Depenent de la distància que et trobis del riu de la hipocresia col·lectiva i les accions que facis al bosc de les mil i una brises de la opinió aliena.
- Però llavors si consumeixo coses fora dels estàndards socialment acceptats estic fent el mal?
# Depenent de com ho miris i ho medeixis amb el seny.
- En el cas de que hi haguessin efectes secundaris i terciaris com els diners, la família o les relacions interpersonals que hauria de fer el jo amb negativitat que hauria de fer?
# valorar i jutjar la preferència de les seus efectes i dels records com a espectres de la memòria, això és decisió teva, però hauràs de assumir les conseqüències de dites accions i aguantar el remordiment, perquè el cap i a la fi la teva innocent sinceritat ha triat l'acció i el teu focus de rol. Tolera i viu.
- I com ho puc fer per estar més segur i tenir més possibilitats de ser feliç al meu rol?
# Tot es basa en la precisió de la hipocresia com a falsa cresta del ego i el respecte d'un cap a un altre. Per això tens que superar els murs del "Que hi ha" i el "Que duren" passant per la veritat sincera i innocent d'un acte noble i magnànim del que no t'en pots amagar. Però per sort si t'equivoques sempre pots tornar a probar, la decisió es segueix mantenint teva.
- Ets un supraparanoic, jo m'abstenc a les cadenes del meu ego rutinàri.
# D'acord, ho respecto, la opinió s'ha d'acomplexar i es necessiten medis. Tu els crearàs generalitzant amb els teus sentits i ho faràs bé, lo únic que nomes els modals més complexes passaran al futur.
- Per que ho hauria de fer, acomplexar les coses amb lo senzilles que són dic?
#És aprenentatge instintiu, perquè som animals i tenim sensacions i sentiments que perduren en la memòria. Al fer un pas més endavant has de mirar les petjades del camí encara que la mar les esborri i el vent les modeli, tu ets tu i jo sóc jo, i al final la brisa indicarà el camí correcte.
Fuente RSS