- Hola senyor Hipócrit.
- Hola Pigmeu.
- Bon dia fa avui.
- Ja ho crec, brisa cálida, el sol ja esta baixant. Que més demanar en una tarda de maig quan ja s'apropa l'estiu.
- Saps que tot el que has dit està codificat?
- Per què?
- Tot esta fet a partir de metáforas de figures de la realitat en la que vivim.
- I que em vols dir amb això?
- Que cada paraula té un significat propi, que tot el que estas dient i pensant té una simbologia per un significat complex. Tot té un per que, tot té un destí i una finalitat.
- Si, tens raó. Tot té una simbologia, un per que com tu dius. Però sense aquesta associació entre paraula i concepte no podriem enraonar ni tampoc pensar.
- Molt cert Pigmeu. Sense el llenguatge simbólic només seriem que sorolls sense motiu, però en el nostre cap per associar-nos en una societat ho necessitem, i aquestes bases les aprenem des de bén petits.
- Si, el coneixement és el camí a l'adaptació.
- Com ens em adaptat a una societat en la que ens ho requereix, tenim que dur-ho a terme, si no no seriem res aqui.
- Tots necessitem aprendre, si no no aniriem enlloc. Llavors podem dir que adaptar-nos a l'entorn és vital per a viure.
- El destí de totes les coses és sapiguer el principi i el final del que passarà, o al menys el que passarà en el objecte que pensa. Se que sona una mica extrany, però el destí de totes les coses és unir-se i actuar conjuntament, i aquest és el destí de la societat i de la matèria, unir-se i actuar conjuntament. Per això la societat pensa en comú, cada persona actua en perspectiva del que ell consideri que la societat pensa que necessita i áctua per a aconseguir-ho, és el seu rol.
- Llavors, l'èsser humà no es bó ni dolent, si no que s'adapta?
- Cert. I normalment ho fa en el camí fàcil, el que implicarà menys sacrifici i més benefici per el temps que ell s'hi esforçi. Els actes els classifiquem per utilitat, en el sentit práctic de la paraula.
- Tot té un valor. I el temps no es paga amb diners, si no en felicitat?
- Clar Pigmeu, la felicitat és la moneda de canvi del sacrifici. Llavors tot èsser s'adapta per aconseguir la felicitat en la seva estància a la roda de la vida. Tot té un per que i unes consequencies, i per això ens hem d'adaptar a la millor opció per a nosaltres, la que hagi valgut la pena esforçar-nos-hi. La que ens generi felicitat a llarg termini, al nostre projecte de vida. A vegades això és un problema, per que hi ha la felicitat del moment que ens fa fer coses impulsades per el moment, i el nostre sentit de la millora cap al futur és tancat per els vicis del moment, però quin remei, hi és.
- Llavors una persona que pensa en la felicitat del present pot oblidar la del futur?
- Si, la cosa és viure en les tres felicitats, la del passat la del present i la del futur. Tot en la seva justa mesura, visquent la del present en base a un passat que t'ha ensenyat per a un futur prósper amb possibilitats. Tot realment esta en el present, allà esta la clau. El present és la clau del futur, aixì que si vols començar a fer una cosa, realment la has de començar des d'ahir. És una recomenació. Per si tens algun projecte en ment.
- Gràcies Hipócrit, ho tindré en compte.
- Hola Pigmeu.
- Bon dia fa avui.
- Ja ho crec, brisa cálida, el sol ja esta baixant. Que més demanar en una tarda de maig quan ja s'apropa l'estiu.
- Saps que tot el que has dit està codificat?
- Per què?
- Tot esta fet a partir de metáforas de figures de la realitat en la que vivim.
- I que em vols dir amb això?
- Que cada paraula té un significat propi, que tot el que estas dient i pensant té una simbologia per un significat complex. Tot té un per que, tot té un destí i una finalitat.
- Si, tens raó. Tot té una simbologia, un per que com tu dius. Però sense aquesta associació entre paraula i concepte no podriem enraonar ni tampoc pensar.
- Molt cert Pigmeu. Sense el llenguatge simbólic només seriem que sorolls sense motiu, però en el nostre cap per associar-nos en una societat ho necessitem, i aquestes bases les aprenem des de bén petits.
- Si, el coneixement és el camí a l'adaptació.
- Com ens em adaptat a una societat en la que ens ho requereix, tenim que dur-ho a terme, si no no seriem res aqui.
- Tots necessitem aprendre, si no no aniriem enlloc. Llavors podem dir que adaptar-nos a l'entorn és vital per a viure.
- El destí de totes les coses és sapiguer el principi i el final del que passarà, o al menys el que passarà en el objecte que pensa. Se que sona una mica extrany, però el destí de totes les coses és unir-se i actuar conjuntament, i aquest és el destí de la societat i de la matèria, unir-se i actuar conjuntament. Per això la societat pensa en comú, cada persona actua en perspectiva del que ell consideri que la societat pensa que necessita i áctua per a aconseguir-ho, és el seu rol.
- Llavors, l'èsser humà no es bó ni dolent, si no que s'adapta?
- Cert. I normalment ho fa en el camí fàcil, el que implicarà menys sacrifici i més benefici per el temps que ell s'hi esforçi. Els actes els classifiquem per utilitat, en el sentit práctic de la paraula.
- Tot té un valor. I el temps no es paga amb diners, si no en felicitat?
- Clar Pigmeu, la felicitat és la moneda de canvi del sacrifici. Llavors tot èsser s'adapta per aconseguir la felicitat en la seva estància a la roda de la vida. Tot té un per que i unes consequencies, i per això ens hem d'adaptar a la millor opció per a nosaltres, la que hagi valgut la pena esforçar-nos-hi. La que ens generi felicitat a llarg termini, al nostre projecte de vida. A vegades això és un problema, per que hi ha la felicitat del moment que ens fa fer coses impulsades per el moment, i el nostre sentit de la millora cap al futur és tancat per els vicis del moment, però quin remei, hi és.
- Llavors una persona que pensa en la felicitat del present pot oblidar la del futur?
- Si, la cosa és viure en les tres felicitats, la del passat la del present i la del futur. Tot en la seva justa mesura, visquent la del present en base a un passat que t'ha ensenyat per a un futur prósper amb possibilitats. Tot realment esta en el present, allà esta la clau. El present és la clau del futur, aixì que si vols començar a fer una cosa, realment la has de començar des d'ahir. És una recomenació. Per si tens algun projecte en ment.
- Gràcies Hipócrit, ho tindré en compte.
Fuente RSS