- Ets inmortal en quant a matéria, encara que canviïs la matéria que et composa anira canviant de forma, pero no es destruirà. En quant a la inmortalitat en sí com a unitat de vida és imposible, tots tenim una vida finita, però lo que realment es referien els sabis alquimistes és a la inmortalitat dels actes.
+ Llavors podem ser inmortals en quant a actes es refereixi, no? I com puc aconseguir aquesta inmortalitat?
- Oh Pigmeu, la inmortalitat dels actes s'aconsegueix mitjançant la regla de la utilitat. Si el acte que tu fas és útil, la gent i els sers el repetiran, i aquest patró d'actuació és mantindrà com a útil i per tant serà repetit fins l'infinit o fins que s'en trobi un de millor. La inmortalitat és per aquells que innoven, aquells que busquen el perfeccionisme en l'acte, aquells que li busquen una utilitat practica.
+ Llavors, si vull ser inmortal, en aquest sentit, només seré inmortal en quant a utilitat?
- Si, per això seras recordat. Ara sort que tenim l'estudi de l'història que fa que els pensadors innovadors siguin estudiats i recordats.
+ Tu Hipócrit podries ser un d'ells si retratessis tot el teu pensar en un quadern.
- Jo només poso empeny en poder-ho aconseguir, m'hi esforço com a propósit a llarg termini. En tot cas comparteixo aquest coneixement amb tu per que tu també ho puguis fer, per que tinguis un pensar millor argumentat.
+ S'agraeix.
- Si no m'importessis no compartiria amb tu totes aquestes argumentacions en base a la meva observació de l'entorn, simplement t'hauries d'espavilar mitjançant altres medis. Jo intento ser sincer i argumentar bé les meves explicacions, per que si no m'hi esforçés no valdria la pena fer-ho.
+ Ja. La vida sense esforç no té sentit. T'has d'esforçar fins i tot en les coses que et semblin més vanals.
- És perfeccionisme, ho saps?
+ Si, però ser conformisme és una xacra. Bueno, en algunes coses no fa falta posar tot l'empeny, però en les coses realment importants si que t'hi has d'esforçar si realment hi vols aconseguir-hi algo.
- Ja ho crec.
+ Per això vull ser una persona culta, per que no em faltin recursos.
- Me n'alegro. Jo vaig escollir aquest camí quan era ben jove i aqui estic.
+ Jo et considero una persona culta.
- Grácies, però encara em queda molt per aprendre.