- Hola Hipócrit, avui t'he portat en Dionís per que el nutreixis amb la teva sabiduria.
# Hola Hipócrit, un plaer.
+ El plaer és meu. Que teniu en ment debatre avui?
- He pensat en debatre sobre la adaptació dels èssers humans. M'he fixat que es distancia bastant de els altres èssers vius.
+ Molt cert. Mitjançant la nostra intel·ligència i la memòria hem fet grans coses, i tot gràcies a que el nostre llegat a pogut arribar a les generacions contingents, sense les obres dels nostres antecessors no seriem res avui en dia.
- Molt cert, però jo vull parlar de com ens adaptem.
+ A veure... els èssers humans vivim en una societat, el que representa el nostre ''ecosistema'', amb depredadors, preses i productors, tots formem una cadena ''trófica'' on uns s'aprofiten dels altres. S'ha de dir que encara que els privilegis d'alguns son més grans, tots tenen el mateix mecanisme d'adaptació: el patiment. Mitjançant-lo estem infeliços, i nosaltres no ho volem estar, llavors, el volem evitar a tota costa, i ho fem per mitjà de solucions. L'èsser humà, com tot èsser vivent, primer vol sobreviure a l'entorn, i llavors, viure-hi bé. A vegades no ens adaptem a l'entorn, o no de la manera óptima, d'això tenim exemples com la despressió, en el que la persona és sobreportada per la pressió d'adaptar-se i no veu més enllà de possibilitats on ell no surt beneficiat com a ell li agradaria.
# No estic d'acord en això últim que has dit sobre la depressió.
+ Per què?
# La depressió no la pots definir com un procés de desadaptació a l'entorn.
- Ja ho crec que si, això és el que diuen els que realment hi entenen, psicòlegs i psiquiatres.
+ Bueno, continuo. El ser humà té dos vies en les que adaptar-se, dos camins, el fácil i el difícil. El fácil és el que comporta menys esforç i és el que té un benefici més aprop del moment de l'esforç, per contra el camí difícil implica més esforç, plans més ben formats i una recompensa a més llarg termini normalment, per exemple al camí fácil es trobaria el conformisme o els vicis com fumar, que no hi veuen més enllà, i al camí difícl es trobaria el perfeccionisme i els plans a llarg termini.
- Llavors els vicis són vanals i el camí és cap al perfeccionisme?
+ Crec que si, al menys per a mi.
# Clar, t'has de guiar per la millora de tu mateix. Jo em considero perfeccionista, però realment no ho puc ser amb tot, només en les coses que realment m'importen, sigui donar imatge o assolir reptes.
+ Jo sóc semblant Dionís, però no em porto per la imatge, em porto per els actes. Els actes són els que denoten les persones. Prosegueixo: els sers humans tenim tres maneres d'observar els actes, la felicitat, la neutralitat i el patiment. La felicitat tracta de repetir els moments on l'has sentit, el sofriment de evitar-lo i la neutralitat per ignorar i oblidar-ho. I tot ho fem mitjançant la experiència. La experiència és el que defineix el nostre camí, juntament amb els plans del futur i els del present, això ho conec amb la regla dels tres jos, el del present, el del passat i el del futur. S'ha d'anar en compte amb ells, són molt importants, però el que realment més importa és el del present, per que és el que crea el teu passat i el teu futur.
# Cert
+ Punt i apart. Les persones al adaptar-nos ho fem eficienciant tot acte, fent-lo més precís i que ens costi menys temps, i això ho fem mitjançant la rutina. La rutina serveix per eficienciar tots els actes d'un dia, però bueno, això és tractaria només d'un punt de vista. Les persones tenen que ser eficients, i això fem també mitjançant la experiència. En conclusió, la clau esta en viure el present adecuadament, per no arrepentir-te en un futur i dormir amb la consciencia tranquila. No deixis per demà el que puguis fer avui.
- Conclusió lapidant.
+ Ja, ja, ja. Un plaer com sempre.
# Hola Hipócrit, un plaer.
+ El plaer és meu. Que teniu en ment debatre avui?
- He pensat en debatre sobre la adaptació dels èssers humans. M'he fixat que es distancia bastant de els altres èssers vius.
+ Molt cert. Mitjançant la nostra intel·ligència i la memòria hem fet grans coses, i tot gràcies a que el nostre llegat a pogut arribar a les generacions contingents, sense les obres dels nostres antecessors no seriem res avui en dia.
- Molt cert, però jo vull parlar de com ens adaptem.
+ A veure... els èssers humans vivim en una societat, el que representa el nostre ''ecosistema'', amb depredadors, preses i productors, tots formem una cadena ''trófica'' on uns s'aprofiten dels altres. S'ha de dir que encara que els privilegis d'alguns son més grans, tots tenen el mateix mecanisme d'adaptació: el patiment. Mitjançant-lo estem infeliços, i nosaltres no ho volem estar, llavors, el volem evitar a tota costa, i ho fem per mitjà de solucions. L'èsser humà, com tot èsser vivent, primer vol sobreviure a l'entorn, i llavors, viure-hi bé. A vegades no ens adaptem a l'entorn, o no de la manera óptima, d'això tenim exemples com la despressió, en el que la persona és sobreportada per la pressió d'adaptar-se i no veu més enllà de possibilitats on ell no surt beneficiat com a ell li agradaria.
# No estic d'acord en això últim que has dit sobre la depressió.
+ Per què?
# La depressió no la pots definir com un procés de desadaptació a l'entorn.
- Ja ho crec que si, això és el que diuen els que realment hi entenen, psicòlegs i psiquiatres.
+ Bueno, continuo. El ser humà té dos vies en les que adaptar-se, dos camins, el fácil i el difícil. El fácil és el que comporta menys esforç i és el que té un benefici més aprop del moment de l'esforç, per contra el camí difícil implica més esforç, plans més ben formats i una recompensa a més llarg termini normalment, per exemple al camí fácil es trobaria el conformisme o els vicis com fumar, que no hi veuen més enllà, i al camí difícl es trobaria el perfeccionisme i els plans a llarg termini.
- Llavors els vicis són vanals i el camí és cap al perfeccionisme?
+ Crec que si, al menys per a mi.
# Clar, t'has de guiar per la millora de tu mateix. Jo em considero perfeccionista, però realment no ho puc ser amb tot, només en les coses que realment m'importen, sigui donar imatge o assolir reptes.
+ Jo sóc semblant Dionís, però no em porto per la imatge, em porto per els actes. Els actes són els que denoten les persones. Prosegueixo: els sers humans tenim tres maneres d'observar els actes, la felicitat, la neutralitat i el patiment. La felicitat tracta de repetir els moments on l'has sentit, el sofriment de evitar-lo i la neutralitat per ignorar i oblidar-ho. I tot ho fem mitjançant la experiència. La experiència és el que defineix el nostre camí, juntament amb els plans del futur i els del present, això ho conec amb la regla dels tres jos, el del present, el del passat i el del futur. S'ha d'anar en compte amb ells, són molt importants, però el que realment més importa és el del present, per que és el que crea el teu passat i el teu futur.
# Cert
+ Punt i apart. Les persones al adaptar-nos ho fem eficienciant tot acte, fent-lo més precís i que ens costi menys temps, i això ho fem mitjançant la rutina. La rutina serveix per eficienciar tots els actes d'un dia, però bueno, això és tractaria només d'un punt de vista. Les persones tenen que ser eficients, i això fem també mitjançant la experiència. En conclusió, la clau esta en viure el present adecuadament, per no arrepentir-te en un futur i dormir amb la consciencia tranquila. No deixis per demà el que puguis fer avui.
- Conclusió lapidant.
+ Ja, ja, ja. Un plaer com sempre.
Fuente RSS