CXVIII
La banalitat és comuna
en un món humà
on poc perdura
fins l'eternitat.
Tot es gasta
desprès es destrueix.
Coses d'una casta
que no vol veure
com el món de nou neix.
Boscs cremat
per construir edificis
com si realment fos vitalici
seguir aquest pas.
Es necessiten canvis
profunds, a les arrels,
per que no podem viure de recanvis
per sempre, constantment.
Potser hauriem d'enfocar
les coses d'una altra manera,
viure en simbiosi amb la Terra
sense la seva essència robar.
En un sistema sense escrúpuls
això és complicat
per que tots som canis lupus
entre nosaltre com a societat.
No pensem en germanor
si no en la renta i el valor.
No pensem en la vida
ni què ocòrre quan se l'apropía.
Tot és un cúmul
de situacions i estímuls
fabricades i planificades
per escollir per la societat les adequades.
Els que d'això es manifesten
són sentenciats
a ser ignorats
o per la policia classificats.
No interessen els canvis
que trenquin la normalitat
per què es pensen que és possible
aguantar amb impassivitat.
La banalitat és comuna
en un món humà
on poc perdura
fins l'eternitat.
Tot es gasta
desprès es destrueix.
Coses d'una casta
que no vol veure
com el món de nou neix.
Boscs cremat
per construir edificis
com si realment fos vitalici
seguir aquest pas.
Es necessiten canvis
profunds, a les arrels,
per que no podem viure de recanvis
per sempre, constantment.
Potser hauriem d'enfocar
les coses d'una altra manera,
viure en simbiosi amb la Terra
sense la seva essència robar.
En un sistema sense escrúpuls
això és complicat
per que tots som canis lupus
entre nosaltre com a societat.
No pensem en germanor
si no en la renta i el valor.
No pensem en la vida
ni què ocòrre quan se l'apropía.
Tot és un cúmul
de situacions i estímuls
fabricades i planificades
per escollir per la societat les adequades.
Els que d'això es manifesten
són sentenciats
a ser ignorats
o per la policia classificats.
No interessen els canvis
que trenquin la normalitat
per què es pensen que és possible
aguantar amb impassivitat.
Fuente RSS