Poemas #66

CXIX

Hem costa ser clar,
ser sincer i directe
en quant a la meva realitat
degut a coses que esdevenen
improductives però veritats.

No entenc quan algú s'enfada
per ser concís i veraç
en quant a perspectiva
del que creus necessitat.

Sovint hem callo
per no ferir
però s'ha de triar
que val la pena
i que inferir.

No entenc com algú et repudia
quan dius la veritat que creus,
tabús de coses ufanes
que jutjen pel que veus.

Tothom ha de triar
qui val la condemna
i a qui evitar
encara que essigui dur
perquè si limita i menysprea
no li pots donar ús.

S'ha de ser selectiu,
m'han dit.
Triar amb temps i actes
i ser conseqüent amb lo vist.

Un no pot estar sempre
en ambients tóxics
perque com el dioxid de carboni
por a poc et matarà
i ni compte t'en hauràs adonat.

Sí, s'ha de classificar
coneguts d'amics
i veure per qui
les banyes t'has de trencar.

Els coneguts no t'aporten
més que converses banals,
coses superficials,
i no els importa la existencia
més enllà del que veuen davant.